EUPV d'Olocau

http://www.convocatoriaciutadana.org/
Manifest

Para leer el Manifiesto en castellano pulsa aquí.

El País Valencià es troba immers en una doble crisi política i econòmica, que va començar abans del cas Gürtel i de la recessió econòmica internacional, però que eixos fets han agreujat de manera insuportable. Els valencians i les valencianes patim un govern malbaratador, que accentua les desigualtats socials a favor dels benestants, destrueix el territori, menysprea el nostre patrimoni històric, cultural i natural, i ataca la nostra llengua i els nostres creadors. Tot això mentre l’economia real s’enfonsa sense que el Consell en faça res. L’increment de l’atur i la precarietat del treball supera la mitjana estatal, com a conseqüència del col•lapse d’un model de creixement basat en la construcció i l’especulació immobiliària que va abandonar a la seua sort els sectors tradicionals agraris i industrials. Mentrestant, seguint la lògica neoliberal, els serveis públics continuen sent degradats o convertits en objecte de negoci privat a través de trames empresarials vinculades al partit en el govern. La corrupció no és aliena al model bastit pel PP, sinó que és la seua premissa i la seua conseqüència.

Vist aquest panorama resulta indefugible la construcció d’una alternativa real a la política que es desplega des de les institucions valencianes. El problema és que, davant les repetides i cada vegada més amples victòries electorals del PP al País Valencià, l’oposició majoritària ha passat del miratge a l’assumpció de la realitat, i comença a lliscar perillosament cap a la resignació o directament l’assumpció dels postulats demagògics que ha fet triomfar la dreta governant. Però els valencians i les valencianes que creiem en un futur diferent necessitem una esquerra que no sols faça oposició sinó que articule una verdadera alternativa política, econòmica, social i cultural.

Els resultats dels darrers processos electorals han posat en evidència dues realitats objectives que cal tindre en compte. La primera d’elles és que EUPV és l’única formació política amb actius suficients per a encapçalar l’alternativa al bipartidisme des de l’esquerra. La segona és que, malgrat que segueix sent amb molta diferència la formació de l’esquerra alternativa amb major implantació, presència i pes electoral, ara per ara no és suficient. Cal molta més gent per bastir una esquerra més forta i millor organitzada que siga capaç de donar resposta a les necessitats de la societat.

Des de fa molt de temps EUPV ha tractat d’impulsar estratègies per fer convergir els anhels de transformació en una alternativa política. I, tot admetent alguns èxits parcials, hem de reconèixer que aquests intents han acabat fracassant per diversos motius. D’una banda, les estratègies de convergència s’han adreçat exclusivament a l’àmbit institucional en forma d’aliances polítiques entre organitzacions que, o bé eren molt minoritàries i amb una escassa influència social, o bé eren refractàries a l’assumpció de programes alternatius ja que els seus horitzons estratègics eren ben diferents. D’una altra, les dinàmiques interioritzades d’EUPV han consumit la major part de les energies en baralles orgàniques, estèrils socialment i electoralment destructives. Per això, hem de saludar el nou cicle obert a IU i a EUPV que reconeix la necessitat de retrobar la unitat i la cohesió interna amb respecte i reconeixement de la pluralitat.

Si acceptem que l’estratègia de coalicions es troba superada per la realitat, als valencians i les valencianes d’esquerra únicament ens resta un camí: la convergència de l’esquerra social al voltant d’EUPV generant una dinàmica de participació. Cal, doncs, convocar les persones que s’identifiquen amb l’esquerra alternativa i que en aquests moments no troben suficients motius per col•laborar activament a enfrontar-se políticament amb el neoliberalisme i la corrupció. Aquesta convocatòria ha de representar tots els colors que conformen l’espectre alternatiu, tot apel•lant als diferents matisos ideològics (socialdemòcrates, comunistes, llibertaris, republicans…), els diferents moviments socials (sindicalistes, ecologistes, feministes…) i les diferents adscripcions identitàries (des del federalisme fins el nacionalisme d’esquerres). Cal convidar a les altres formacions minoritàries de l’esquerra valenciana a compartir l’impuls d’aquest procés, però s’ha de fer des de la base i atenent especialment a les aportacions individuals. Un procés obert, amb unes normes de funcionament reconegudes i clares que faciliten la participació però renunciant explícitament a dissenyar un resultat final predeterminat.

Un doble horitzó temporal ha de condicionar l’agenda de la convocatòria. A curt termini, cal afrontar un objectiu específic i immediat: les eleccions municipals i autonòmiques del 2011. Des d’aquesta perspectiva, la convocatòria s’ha d’adreçar a la conformació de programes electorals per als diferents municipis i per al conjunt del País. Entenem que és imprescindible vincular els dos processos per fer-los convergir en un de sol: la resposta a la problemàtica local s’ha de vincular amb la més general de país. Tan evident és que la immensa majoria dels problemes específicament locals no trobaran solucions (ni tan sols parcials) sense canvis polítics més generals, com que l’alternativa nacional no té sentit sense l’impuls i l’aportació des dels barris i les localitats. El treball s’ha de fer de baix cap a dalt, començant pels àmbits més pròxims, passant per l’articulació de propostes d’àmbit comarcal i acabant amb la definició d’estratègies per al conjunt del País.

Però no podem entendre aquesta fita immediata com un punt d’arribada. Ben al contrari, ha de suposar el punt de partida de la refundació de l’esquerra valenciana. Aquest ha de ser el veritable objectiu, amb la perspectiva de la transformació de la realitat del País, i demanem a EUPV que pose tot el seu actiu al servei del mateix. La recuperació dels espais polítics perduts, i la generació de nous, sols podrà aconseguir-se amb plantejaments radicalment democràtics que pressuposen la participació ciutadana a la presa de decisions.

Per construir l’alternativa també cal regenerar la política. La desmobilització ciutadana no és un problema menor ni conjuntural sinó conseqüència directa de la pèrdua de confiança en una classe política que es percep llunyana, endogàmica i corporativa, quan no directament corrupta. Per combatre la degradació democràtica, l’esquerra ha de basar la seua acció en els principis de l’ètica, la transparència i l’austeritat, demostrant en la pràctica cuotidiana que “una altra manera de fer política és possible”.