DAVANT DEL RESCATAMENT DEL SISTEMA FINANCER
ESPANYOL
COMISSIÓ EXECUTIVA EUPV
·
Les prioritats de l’economia espanyola en la
situació econòmica actual haurien de ser com fer front al nivell d’atur, a la
pèssima qualitat de l’ocupació demandada per la patronal, i a les polítiques
econòmiques desenvolupades pels governs del PP (tant a nivell estatal com
valencià). A més, i de manera urgent, IU-EUPV han de propiciar la depuració de
responsabilitats polítiques i penals per la crisi del sistema financer. Aquest
ha de ser l’eix central de la resposta política davant l’agressió neoliberal
que el conjunt d’institucions internacionals està perpretant a la societat
espanyola, com a seguit de les executades en Grècia, Irlanda, Portugal, etc.
·
El
rescat del sistema financer és la declaració definitiva del fracàs econòmic de
la oligarquia econòmica (gran patronal, entramat bancari) que, amb el
vist-i-plau de les polítiques econòmiques desenvolupades pel PSOE i PP en els
successius governs des del Tractat de Maastrich, està fent pagar al conjunt de la ciutadania,
i en especial a la classe treballadora, l’actual situació d’involució social,
econòmica i democràtica. Aquestos grups oligàrgics i les polítiques públiques
dissenyades i dutes a terme són els veritables responsables de la fallida del
model social de convivència.
·
No és
veritat que el rescat siga devades. En cap cas, tot al contrari. La història
recent a Europa, així com als països del Sud, ens diu que aquest rescat s’amortitzarà
amb drets socials, econòmics, laborals, etc. del conjunt de la ciutadania, que
en cap cas ha estat responsable d’aquest fracàs. Aquest rescat pot generar
increments quantiosos del deute públic, ja que l’entitat que rebrà els fons
serà el FROB, entitat avalada per l’Estat. A més, el problema del finançament
del deute pot veure’s agreujat, fet que revela els efectes perniciosos de la
capacitat de despesa del propi Estat. Per últim destacar la tutela de tota la
política pressupostària espanyola per part de les institucions internacionals
(FMI) i europees (BCE, Comissió Europea, Eurogrup), amb la pèrdua de sobirania
que allò representa, agreujant encara més el dèficit democràtic de la
construcció europea neoliberal.
·
La Comissió de la Veritat sobre la Crisi del Sistema Finacer que ha encetat IU-EUPV ha de ser el
referent del treball polític per articular totes les iniciatives polítiques per
denunciar l’actual situació i les conseqüències que d’ella se’n derivaran, així
com donar a conèixer quines són les nostres alternatives a les polítiques d’austeritat
i de rescats del sistema financer que està duent a terme el govern, i les
institucions FMI i UE. Per aixó és imprescindible coordinar aquest treball
polític tant a nivell federal com amb organitzacions ciutadanes i sindicals.
·
És
imprescindible establir les següents línees de treball, com a propostes en el
marc d’aquesta comissió:
o
Depuració
de responsabilitats polítiques, i en el seu cas penals, dels responsables de
l’actual situació del sistema financer espanyol. Aquestes depuracions han de
passar per la constitució de comissions d’investigació en els diferents nivell
de responsabilitat (Congrés de Diputats i Corts Valencianes)
o
Aposta
decidida per la creació d’una Banca Pública que possibilite el finançament de
les polítiques que propicien un canvi de model productiu a Espanya i el País
Valencià. Aquesta Banca Pública ha de tenir una organització federal i una
vocació de perdurabilitat i estabilitat en temps, evitant posteriors processos
de privatització de les actuals entitats intervingudes.
o
Auditoria
del deute a Espanya, en especial aquell de caràcter públic, amb l’objectiu
d’analitzar les causes del mateix, així com la seua legitimitat.
o
Apostar
per una posició política contrària a les polítiques d’austeritat i de
consolidació fiscal imposades des de les institucions europees.
·
En el
àmbit del País Valencià les responsabilitats polítiques, objecte de la Comissió de la Veritat sobre la Crisi del Sistema Financer,
han d’abastir als màxims responsables del Consell durant el període de gestació
de la crisi financera i econòmica actual, és a dir, Eduardo Zaplana, José Luis
Olivas i Franscisco Camps. Aquestos ex Presidents de la Generalitat, mitjançant
modificacions de la Llei
de Caixes d’Estalvi i altres iniciatives polítiques, han estat claus en la
liquidació del sistema valencià de Caixes d’Estalvi, així com en la generació
de la bombolla immobiliària i residèncial, causa de l’actual crisi econòmica i
financera. A més, aquestes polítiques van anar aparellades amb la deixadesa en
la fiscalització pública de les entitats de crèdit valencianes per part del
Consell, mitjançant l’Institut Valencià de Finances.
Valéncia,
11 de juny de 2012