MANIFESTACIONS A
CASTELLÓ I VALÈNCIA
20 DE JUNY –
19.30
A València, la
gent d’EU quedem a les 19h a les portes de la tenda “Aire”, al cantó dels
carrers Sant Pau i Sant Vicent
MANIFIESTO 20J
“No te calles. Defiende tus derechos”
El 20 de
junio en las principales ciudades del país.
Llevan cinco meses y medio
en el Gobierno y no paran de recortar derechos. Guiado por Merkel y las
instituciones financieras, el Gobierno español ha puesto en marcha un descarnado
programa de reformas con la única obsesión de contener el déficit y acabar con
derechos laborales, sociales y democráticos. Creyeron que su sola presencia en
el Gobierno tranquilizaría a los poderes financieros y restablecería la
confianza en nuestra maltrecha economía. Pero en este breve periodo de tiempo el
paro no ha dejado de crecer, la economía permanece estancada y no se atisba la
salida de la crisis.
Europa vive una grave crisis
económica y social con tasas dramáticas de desempleo: son ya 24 millones las
personas que están en paro en la Unión Europea, entre ellas más de cinco
millones de jóvenes. En España, el paro alcanza cifras dramáticas: más de 5,5
millones de personas; en 1,7 millones de hogares, ninguno de sus integrantes en
condiciones de trabajar, tiene empleo.
Y por si fuera poco, el
crecimiento imparable del desempleo coincide con un ataque generalizado y
sistemático a los derechos laborales y sociales, impulsado desde las
instituciones europeas, que está teniendo consecuencias especialmente dolorosas
en los países del sur y del este de Europa: disminución de salarios y pensiones, pérdida de
derechos, debilitamiento de la negociación colectiva y de la capacidad de los
sindicatos para defender a los trabajadores, deterioro de las prestaciones y
servicios públicos, y ataque sin precedentes al Estado de
bienestar.
Reformas
y ajustes contra los trabajadores
El pasado 10 de febrero de
2012, el Gobierno aprobó, sin negociación ni consulta con los interlocutores
sociales, la reforma del mercado de trabajo que ya se aplica en las empresas con
todas las consecuencias. Una reforma laboral que es el mayor golpe al derecho
del trabajo de la democracia; abarata y facilita el despido; refuerza el poder
de los empresarios y consolida la precariedad del mercado de trabajo. Además,
frente a lo prometido por el Gobierno, la reforma laboral no reduce las
modalidades de contratación (crea un nuevo contrato que podrán utilizar el 99%
de las empresas y que afectará al 65% de los trabajadores y trabajadoras; un
contrato precario de dudosa constitucionalidad); introduce diferencias en las
posibilidades de empleo; afecta gravemente a la negociación colectiva (la
Comisión de Empleo del Congreso ha endurecido todavía más este capítulo al poner
fin a la ultractividad de los convenios una vez transcurrido un año de su
vigencia inicial); y facilita el despido en las Administraciones
Públicas.
Por otro lado, los PGE-2012
van a profundizar la situación de recesión económica. Oficialmente España ha
entrado en recesión después de registrar dos trimestres consecutivos de caída
del PIB. El Gobierno ha estimado una caída del 1,7% del PIB en 2012 asociada a
una destrucción de 650.000 empleos. Todo ello en el marco de fuertes ajustes
anunciados en RTVE y las televisiones autonómicas, Sanidad, Educación, Políticas
Sociales, las condiciones impuestas a las Corporaciones Locales para financiar
el pago a proveedores, una reducción de la presencia del sector público en la
economía y una renuncia explícita a la inversión pública y el
empleo.
Frente a ello, UGT y CCOO
insistimos en que hay otra política para salir de la crisis; para minimizar la
erosión económica y social que anticipa la conjunción de efectos de recesión
económica y reforma laboral. Una apuesta por el crecimiento y la inversión
pública, por el empleo de calidad y la sostenibilidad del modelo social. Una
propuesta de reforma del sistema financiero orientada a resolver la financiación
de la economía española y a impulsar la circulación del crédito, frente a las
medidas aprobadas por el Gobierno que únicamente han venido a completar el
proceso de demolición del sistema de Cajas de Ahorro.
Igualmente, España necesita
una actuación en materia fiscal más coordinada y eficaz. Una actuación que no
puede pasar nunca por la aprobación de una amnistía fiscal que supone un ataque
ético muy grave a la justicia y equidad fiscal, y sí por una reforma para
incrementar los recursos del Estado y hacer frente al fraude fiscal y a la
economía sumergida.
CCOO y UGT hemos emplazado
una y otra vez al Gobierno a negociar un acuerdo por la reactivación económica,
el empleo y la cohesión social. Un Acuerdo que debería implicar a las fuerzas
políticas parlamentarias y a las instituciones del Estado. A nuestro juicio,
este sería el mejor camino para restablecer la confianza y sentar las bases para
una salida más justa y equilibrada de la crisis. Pero el Ejecutivo prefiere
entenderse con Merkel y la derecha europea para intentar, sin conseguirlo,
satisfacer a mercados e instituciones financieras. Sigue instalado en el
conflicto social, en el ataque a los derechos laborales y a los servicios
públicos; en la eliminación de derechos civiles y democráticos; en la
‘criminalización’ de la respuesta social y sindical.
El movimiento sindical no va
a parar. Seguiremos movilizándonos en la calle contra estas políticas antes y
después del verano, y mantendremos un diálogo constante y fluido con la sociedad
civil y las fuerzas políticas para trasladarles nuestras propuestas;
fortaleceremos las alianzas sociales en defensa de los servicios públicos y el
Estado de bienestar; promoveremos los mayores niveles de protección de las
personas en situación de desempleo. POR ELLO,
EL 20 DE JUNIO, HEMOS CONVOCADO MANIFESTACIONES EN TODO EL PAÍS PARA DENUNCIAR
LOS RECORTES SOCIALES DEL GOBIERNO, PARA VOLVER A RECHAZAR LA REFORMA LABORAL, Y
PARA ENFRENTAR LA CRISIS CON OTRA POLÍTICA ECONÓMICA Y
SOCIAL.
MANIFEST 20J
“No callem. Defensa els teus drets”
El 20 de juny a les principals
ciutats del país.
Duen cinc mesos i mig en el Govern i
no paren de retallar drets. Guiat per Merkel i les institucions financeres, el
Govern espanyol ha posat en marxa un descarnat programa de reformes amb l'única
obsessió de contenir el dèficit i acabar amb drets laborals, socials i
democràtics. Van creure que la seua sola presència en el Govern
tranquil·litzaria els poders financers i restabliria la confiança en la nostra
malparada economia. Però en aquest breu període de temps l'atur no ha deixat de
créixer, l'economia roman estancada i no s'albira l'eixida de la crisi. Europa
viu una greu crisi econòmica i social amb taxes d'atur dramàtiques: són ja 24
milions les persones que estan en atur a la Unió Europea, entre elles més de
cinc milions de joves. A Espanya, l'atur arriba a xifres dramàtiques: més de 5,5
milions de persones; en 1,7 milions de llars, cap dels seus integrants en
condicions de treballar, té ocupació. I per si no fos prou, el creixement
imparable de l'atur coincideix amb un atac generalitzat i sistemàtic als drets
laborals i socials, impulsat des de les institucions europees, que està tenint
conseqüències especialment doloroses als països del sud i de l'est d'Europa:
disminució de salaris i pensions, pèrdua de drets, debilitació de la negociació
col·lectiva i de la capacitat dels
sindicats per a defensar els
treballadors, deterioració de les prestacions i dels serveis públics, i atac
sense precedents a l'estat de benestar.
Reformes i ajustaments contra els
treballadors
El passat 10 de febrer de 2012, el
Govern va aprovar, sense negociació ni consulta amb els interlocutors socials,
la reforma del mercat de treball que ja s'aplica en les empreses amb totes les
conseqüències. Una reforma laboral que és el major colp al dret del treball de
la democràcia; abarateix i facilita l'acomiadament; reforça el poder dels
empresaris i consolida la precarietat del mercat de treball. A més, enfront
d’allò promés pel Govern, la reforma laboral no redueix les modalitats de
contractació (crea un nou contracte que podran utilitzar el 99% de les empreses
i que afectarà el 65% dels treballadors i de les treballadores; un contracte
precari de dubtosa constitucionalitat); introdueix diferències en les
possibilitats d'ocupació; afecta greument la negociació col·lectiva (la Comissió
d'Ocupació del Congrés ha endurit encara més aquest capítol en posar fi a la
ultraactivitat dels convenis una vegada transcorregut un any de la seua vigència
inicial); i facilita l'acomiadament en les administracions
públiques.
D'altra banda, els PGE-2012
aprofundiran la situació de recessió econòmica. Oficialment Espanya ha entrat en
recessió després de registrar dos trimestres consecutius de caiguda del PIB. El
Govern ha estimat una caiguda de l’1,7% del PIB en l’any 2012 associada a una
destrucció de 650.000 ocupacions. Tot això en el marc de forts ajustaments
anunciats en RTVE i les televisions autonòmiques, sanitat, educació, polítiques
socials, les condicions imposades a les corporacions locals per a finançar el
pagament a proveïdors, una reducció de la presència del sector públic en
l'economia i una renúncia explícita a la inversió pública i l'ocupació.
Enfront d'això, UGT i CCOO insistim
que hi ha altra política per a eixir de la crisi; per a minimitzar l'erosió
econòmica i social que anticipa la conjunció d'efectes de recessió econòmica i
reforma laboral. Una aposta pel creixement i la inversió pública, per l'ocupació
de qualitat i la sostenibilitat del model social. Una proposta de reforma del
sistema financer orientada a resoldre el finançament de l'economia espanyola i a
impulsar la circulació del crèdit, enfront de les mesures aprovades pel Govern
que únicament han vingut a completar el procés de demolició del sistema de
caixes d'estalvi. Igualment, Espanya necessita una actuació en matèria fiscal
més coordinada i eficaç. Una actuació que no pot passar mai per l'aprovació
d'una amnistia fiscal que comporta un atac ètic molt greu a la justícia i a
l’equitat fiscal, i sí per una reforma per a incrementar els recursos de l'Estat
i plantar cara al frau fiscal i a l'economia submergida. CCOO i UGT hem emplaçat
una vegada i una altra al Govern a negociar un acord per la reactivació
econòmica, l'ocupació i la cohesió social. Un acord que hauria d'implicar les
forces polítiques parlamentàries i les institucions de l'Estat. Al nostre
entendre, aquest seria el millor camí per a restablir la confiança i establir
les bases per a una eixida més justa i equilibrada de la crisi. Però l'Executiu
prefereix entendre's amb Merkel i la dreta europea per intentar, sense
aconseguir-ho, satisfer mercats i institucions financeres. Segueix instal·lat en
el conflicte social, en l'atac als drets laborals i als serveis públics; en
l'eliminació de drets civils i democràtics; en ‘la criminalització’ de la
resposta social i sindical. El moviment sindical no pararà. Seguirem
mobilitzant-nos al carrer contra aquestes polítiques abans i després de l'estiu,
i mantindrem un diàleg constant i fluid amb la societat civil i les forces
polítiques per a traslladar-los les nostres propostes; enfortirem les aliances
socials en defensa dels serveis públics i l'estat de benestar; promourem els
majors nivells de protecció de les persones en situació d'atur.
PER AIXÒ, EL 20 DE JUNY, HEM
CONVOCAT MANIFESTACIONS A TOT EL PAÍS PER DENUNCIAR LES RETALLADES SOCIALS DEL
GOVERN, PER TORNAR A REBUTJAR LA REFORMA LABORAL, I PER ENFRONTAR LA CRISI AMB
ALTRA POLÍTICA ECONÒMICA I SOCIAL.
