Cap a una educació antisocial i classista

Cap a una educació antisocial i classista
05:30


Enviar

Imprimir

Aumentar el texto

Reducir el texto
Josep Vicent Bataller

L´ocurrència de la presidenta de la Comunitat de Madrid de crear nous instituts per a alumnat amb un alt nivell de rendiment escolar és quelcom més que una simple ocurrència o una innovadora proposta de campanya electoral. Es tracta del pitjor atac que s´ha produït en democràcia contra la solidaritat, l´equitat i la superació de les desigualtats al món educatiu. I dissortadament sembla ser que no serà l´últim. Aquesta proposta ve a sumar-se a l´acció del govern valencià de concertar el batxillerat amb diners públics, i a les facilitats econòmic-financeres i legals que s´està donant a les universitats privades, amb els dubtes que pot sembrar una educació guiada no pel servei públic, sinó per l´afany de guanyar diners.
Crear centres per a alumnat brillant, amb les millors dotacions i els millors professionals significa detreure aquest recursos de l´educació pública, als altres estudiants. Es tracta de millorar els resultats de les ments privilegiades per a que siguen més brillants encara, per a que no s´avorreisquen en un centre normal, sense parar-se a pensar en la gran quantitat d´alumnes que s´avorreixen senzillament perquè no tenen l´atenció necessària per a poder arribar a uns coneixements que les seves limitades capacitats i possibilitats cognitives o socioeconòmiques els imposa. L´educació en un sistema democràtic avançat deu contribuir a compensar i superar les desigualtats, i no mai a agreujar-les i a fer més gran la distància que els separa. Si hi hagueren tres professionals a l´aula seria fàcil atendre la diversitat i es podia respectar millor els diferents ritmes i estils d´aprenentatge. Però aquest no és el nostre model, és el finlandès i en general el dels països avançats amb millors resultats educatius. Per altra banda, el gran avantatge del model inclusiu és fer conviure l´alumnat de diferents capacitats, cultures i nivells socials... aprenent a donar la mà al que li costa, ensenyant a ajudar als qui no poden, fomentant la solidaritat, la comprensió, la tolerància i els respecte mutu.
Darrere d´aquest plantejament d´excel·lència s´amaga la intencionalitat de seguir reproduint el model neoliberal que sols creu en guanyadors i perdedors. Un model que obri una bretxa social tan gran que porta inevitablement a un món sense valors, on tot val i on la gent marginada acaba fora del sistema. Si deveres volem aquest model de societat seria molt més fàcil separar en infantil a l´alumnat que ja presenta problemes de comportament i d´aprenentatge, podríem inventar els guetos o les presons infantils... l´alumnat excel·lent també el podríem separar entre alts i físicament ben dotats, i la resta... d´aquesta manera podríem crear una raça superior i admirada per tot el món. Per què no?.
Avui és el Batxillerat, demà serà l´ESO, i desprès vindrà infantil i primària... segregar i separar a l´alumnat per procedència, nivell socioeconòmic, cultura, raça o religió sembla ser que ja es fa als centres privats concertats... perdre la base socialitzadora de l´educació és apostar per una societat classista, intolerant, insolidària, egocentrista i cada vegada més ressentida... és aquest el model de societat que volem? Doncs ho tenim fàcil... tan sols cal votar al partit de N´Esperanza Aguirre!